fibra muscular

L'acció de la corrent faràdica sobre d'un organ musculós privat de glàndules deu sols modificar fibres musculars o terminacions nervioses, quedant exclosa tota possibililitat de formació de substancies altres de les procedents de la contracció muscular (les mateixes per a tots els òrgans carnosos, no específiques), i, per tant, la producció d'hormons que puguin actuar en òrgans llunyans, salvada l'acció dels productes de la catabolia muscular sobre el centre respiratori bulbar: la transmissió de tals excitacions s'ha de fer per via nerviosa.

Seguí a això la degeneració vitria o hialina de les fibres musculars ofegades per l'encarcarament del teixit conjuntiu; en aqueix moment convertida la paret en una massa hialina, en la qual encara s'hi veuen escasses cèl·lules conjuntives i algunes fibres musculars empresonades, començà la transformació d'aquella substancia en materia amiloide, i encara es poden observar, difumant-se per l'espessor de la materia amilacia ja formada, algunes filagarses col·làgenes, que a poc a poc es van transformant.

Les fibres musculars estàn disposades en dues sub-capes.

En la part més profunda, o sia la pròxima al teixit cel·lular sub-mucós, presenta el dermis una capa de fibres musculars llises longitudinals i el conjunt de les quals forma la musularis mucosae.